Joguet geomètric format per un conjunt d’engranatges que descriuen corbes matemàtiques.

L’espirògraf va ser inventat pel matemàtic lituà Bruno Abdank-Abakanowicz el segle XIX, però no va ser patentat com a joguina fins al 1965 per l’enginyer britànic Denys Fisher, que el presentà a la Fira Internacional de Joguets de Núremberg. Aquestes corbes generades per la trajectòria que gira per l’interior d’una circumferència que roda van ser descobertes pel famós pintor i matemàtic alemany Albert Durero el 1525. Descrites en el llibre “Instruccions de les mides amb regla i compàs de figures planes i sòlides”, llibre dedicat a les matemàtiques i l’aplicació a les arts.

Aquestes corbes han sigut molt útils a la construcció de les dents d’engranatges per tal de disminuir la fricció i augmentar la velocitat angular.
 Més aplicacions pràctiques d’aquestes corbes: disseny de rellotges de pèndol; construcció d’arcs a l’arquitectura; enginyeria i disseny de maquinària; i, en l’actualitat, també s’utilitza en programes CAD i gràfics tridimensionals. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………​

Dibuxos d’espirògraf

Melancolia I, gravat d’Albert Durero 1514. A dalt dreta “Quadre Màgic”, les seves files sempre sumen 34.

Bruno Abdank-Abakanowicz, inventor de l’espirògraf.